LEONOR PEDRICO SERRADELL 

La fotoperiodista lleidatana es definia a ella mateixa amb aquestes paraules:

“Em reconec com a fotògrafa i feminista. Fotògrafa, perquè he criat dues filles fent fotos i feminista perquè el feminisme ha estat una part molt important del meu projecte de vida. Ara estic jubilada, però encara em sento activa en tos dos aspectes… puc ser fotògrafa i feminista, o fotògrafa jubilada o feminista o jubilada. Mai feminista jubilada!”

Leonor Pedrico va arribar a la fotografia de forma autodidacta, la passió que expressava per aquest mitjà la va portar a professionalitzar-se com a fotoperiodista. La seua mirada va plasmar bona part de la vida política i dels canvis socioeconòmics de la ciutat de Lleida, on al llarg de dues dècades va treballar per mitjans de premsa escrita i audiovisual, privats i institucionals. La fotoperiodista va expressar en més d’una ocasió com n’era d’important la fotografía com a mitjà, una eina que permetia mostrar la realitat des de l’òptica de qui dispara la càmera, en el seu cas des d’una òptica de dona progressista i feminista enmig d’un món poderosament masculinitzat.

La fotografia ha estat al llarg de la història un suport essencial per a la memòria, però també per a la premsa i la publicitat, així doncs, per a la creació d’ideologia. A través de la fotografia s’han generat imatges socials que s’han infiltrat en les llars, en les escoles, en els espais de treball i en els d’oci. Les dones no hi hem figurat sempre en equitat, ni amb el respecte degut, ni en un costat ni en l’altre de la càmera. Professionals com la Leonor ens han mostrat que les dones també podem ser-hi, també expressem qui som i com veiem el món a través de l’objectiu.

Convoquem el Premi de Fotografia Feminista Leonor Pedrico per visibilitzar les dones en tots els fronts, perquè la fotografía esdevingui una eina per expressar maneres feministes de veure i viure el món.